La casa unifamiliar Llorell neix de la topografia del propi solar i de la recerca de la orientació sud i les vistes al mar. És per això que entenem la casa com una serp que zigzagueja fins arribar al cim, on aixeca el cap per mirar més enllà.
Es tracta d’un solar de forma rectangular amb un fort desnivell d’uns 12m i amb connexió a carrer per cada extrem.
La primera decisió consisteix en situar el volum més alt en la cota superior de la parcel·la, orientant-lo a sud per un millor aprofitament energètic. Això també permet l’accés rodat i peatonal a la vivenda i gaudir al màxim de les vistes. D’altra banda la resta de la casa es desenvolupa en planta baixa adaptant-se longitudinalment a la topografía del terreny mitjançant el decalatge en planta i secció de tres cubs de proporcions semblants.
El retranqueig en planta en la façana nord ens permet les visuals cap a l’exterior dels espais de circul·lació i una certa privacitat en els patis de servei que hi apareixen; i mitjançant l’esgraonament en secció fem una vivenda més extrovertida, situant interior i exterior en un mateix pla, amb una relació directa de les peces de la façana sud amb el jardi.
El programa funcional s’organitza a partir de la intersecció d’aquestes dues direccions. És en aquest punt on es troba l’accés principal a la vivenda, així com l’escala que l’articula verticalment.
L’aprofitament dels recursos naturals és un altre punt sempre present en el projecte. Això es tradueix en una façana nord molt més hermètica, d’obertures controlades per evitar les pèrdues energètiques. És també on es destinen les peces de servei com banys, safareig, cuina i espais de circul·lació. Per contra, en la façana sud es realitzen grans obertures protegides per porxos com a elements de transició i s’hi disposen la sala d’estar, el menjador-cuina i les habitacions.
Fotografia: Simón García (Arqfoto)